Xinampa

La xinampa, nom provinent del náhuatl chinamitl (reixa de canyes) i pan (per sobre),^[1] és un mètode mesoamericà antic d'agricultura i expansió territorial que, a través d'una mena de rais coberts amb terra, van servir per cultivar flors, verdures i fruites, així com per ampliar el territori a la superfície de llacs i llacunes de la Vall de Mèxic; fent de Mèxic-Tenotxtitlan una ciutat flotant. S'utilitzaven per a l'agricultura i per guanyar terreny a les aigües lacustres.

Es tracta d'un rai fet amb una estructura de troncs i vares, a vegades de considerables dimensions, sobre el qual es diposita terra vegetal degudament seleccionada amb matèries biodegradables com pastura, fullaraca, peles de diferents fruites i vegetals, etc. A la xinampa s'hi sembraven ahuejotes (salix bonplandiana, un arbre de la família de les salicàcies) per tal que les seves arrels creixessin des de l'aigua fins a la terra ferma en la ribera de llacunes i rierols. Després que el cabal augmentava, hi conreaven diferents cultius per ser collits més tard.

Aquesta tècnica s'inicià en temps de la cultura teotihuacana, encara que el seu màxim desenvolupament es va aconseguir al segle xvi. Cap a 1519, les xinampes ocupaven gairebé tot el llac Xochimilco, i la seva combinació amb altres tècniques, com la irrigació per canals i la construcció de terrasses, va permetre sustentar una població molt densa.^[2]